Alegría y Gozo / Joy and Bliss / Alegria i Goig


Alegría y Gozo 

Nos han enseñado que, para ser felices, tenemos que buscar afuera. Y no se nos enseñó que la alegría incondicional la llevamos adentro. 

La alegría pura, inocente, de corazón, está muy poco valorada en nuestro mundo humano. Porqué? Porque nos hace libres y felices sin depender de nada. Nos hace menos consumistas porque reconocemos el valor real de las cosas, y le damos menos valor a lo material. Y nos conecta con nuestro ser y nuestra divinidad, y podemos mirar desde los ojos del amor. 

Por eso intentan mantenernos con el enfoque hacia afuera, y hacia "tener" cosas, en vez de "ser". Y se sobrevalora la "seriedad", porque eso nos baja la vibración y nos mantiene anclados en el cuerpo del dolor, en los "problemas" y en el sufrimiento, o sea en el ego. Pero sobre todo anclados en la creencia de que lo "serio" es más respetable que lo "alegre", presentándonos una alegría superficial y vacía, en vez de una alegría sabia, fruto de una real comprensión de las cosas.  

Es posible ser muy "serio" en el mejor sentido de la palabra, y al mismo tiempo ser muy alegre? Por supuesto, aunque requiere una constante transmutación de las cosas, para poder "elevarlas". Lo que más nos duele, lo que más nos importa, es donde podemos obtener un mayor beneficio si logramos convertirlo en amor y alegría. Obvio que eso implica desarrollar consciencia, y ayuda mucho tener una visión lo más amplia posible de nuestra existencia terrenal. 

La alegría pura, nacida del goce de estar vivos, nos conecta con nuestro ser, con nuestro corazón, con la capacidad de imaginar y de crear que teníamos activa de niños, y, en general, nos aliviana el peso de la supuesta realidad, alimentada por el ego, la mente racional y por la creencia de tener un "yo" histórico o biográfico. 

 Ojo! No somos víctimas de nadie, ni siquiera del sistema que se empeña en mantenernos en una baja vibración. De hecho es nuestro aliado. Nos ayuda en este gran juego, al que vinimos muy conscientes. Escogimos encarnar en la Tierra y ponernos a prueba, para ver si éramos capaces de recordar quiénes somos en medio de toda esta densidad. Sabíamos perfectamente a lo que veníamos. Pero una vez aquí nos olvidamos (eso es parte del juego) y corremos el riesgo de ni siquiera intentar recordar, y quedarnos atrapados. Y así, reencarnar y reencarnar una y otra vez 🤣. Eso tampoco es grave, si pensamos que somos eternos,😉, pero...ya que vinimos a ello, por qué no honrar la intención de nuestro ser de recordar?  

La Naturaleza nos ayuda mucho a reconectar. Si la observas, verás que está en gozo constante 💓Por eso, qué puede haber mejor que un curso de Clown en la Naturaleza? 😉 

 

Joy and Bliss

We've been taught that to be happy, we have to look outside ourselves. And we weren't taught that unconditional joy comes from within. 

 ed in our human world. Why? Because it makes us free and happy without depending on anything. It makes us less consumerist because we recognize the true value of things and place less importance on material possessions. And it connects us with our being and our divinity, and we can see through the eyes of love. 

That's why they try to keep us focused outward, on "having" things, instead of "being." And "seriousness" is overvalued because it lowers our vibration and keeps us anchored in the pain body, in the problems and suffering—that is, in the ego. But above all, it anchors us in the belief that seriousness is more "respectable" than joy, presenting us with a superficial and empty joy, instead of a wise joy, the fruit of a true understanding of things.  

Is it possible to be very "serious" in the best sense of the word, and at the same time very joyful? Of course, although it requires a constant transmutation of things in order to "elevate" them. What hurts us most, what matters most to us, is where we can obtain the greatest benefit if we manage to transform it into love and joy. Obviously, this implies developing consciousness, and it helps a great deal to have the broadest possible vision of our earthly existence.  

Pure joy, born from the pleasure of being alive, connects us with our being, with our heart, with the capacity to imagine and create that we had active as children, and, in general, it lightens the weight of the supposed reality, fuelled by the ego, the rational mind, and the belief in having a historical or biographical "self."  

Note! We are not victims of anyone, not even of the system that insists on keeping us at a low vibration. In fact, it is our ally. It helps us in this great game, to which we came fully aware. We chose to incarnate on Earth and test ourselves, to see if we were capable of remembering who we are amidst all this density. We knew perfectly well what we came for. But once here, we forget (that's part of the game) and run the risk of not even trying to remember, and getting trapped. And so, reincarnating and reincarnating again and again 🤣. That's not so bad either, if we think we are eternal, 😉, but... since we came for it, why not honour our being's intention to remember?  

Nature helps us a lot to reconnect. If you observe it, you'll see that it is in constant joy 💓 So, what could be better than a Clown course in Nature? 😉 

 

Alegria i Goig 

Ens han ensenyat que, per ser feliços, hem de buscar fora. I no se'ns va ensenyar que l'alegria incondicional la portem endins.  

L'alegria pura, innocent, de cor, està molt poc valorada al nostre món humà. Per què? Perquè ens fa lliures i feliços sense dependre de res. Ens fa menys consumistes perquè reconeixem el valor real de les coses, i donem menys valor a allò material. I ens connecta amb el nostre ésser i la nostra divinitat, i podem mirar des dels ulls de l'amor.  

Per això intenten mantenir-nos amb l'enfocament cap a fora, i cap a “tenir” coses, en comptes de “ser”. I se sobrevalora la serietat, perquè això ens baixa la vibració i ens manté ancorats al cos del dolor, als problemes i al patiment, o sigui a l'ego. Però sobretot ancorats en la creença que allò "seriós" és més respectable que allò "alegre", presentant-nos una alegria superficial i buida, en comptes d'una alegria sàvia, fruit d'una real comprensió de les coses.  

És possible ser molt "seriós" en el millor sentit de la paraula, i alhora ser molt alegre? Per descomptat, encara que requereix una constant transmutació de les coses, per poder “elevar-les”. El que més ens dol, el que més ens importa, és on podem obtenir un benefici més gran si aconseguim convertir-lo en amor i alegria. Obvi que això implica desenvolupar consciència, i ajuda molt a tenir una visió el més àmplia possible de la nostra existència terrenal.  

L'alegria pura, nascuda del gaudi d'estar vius, ens connecta amb el nostre ésser, amb el nostre cor, amb la capacitat d'imaginar i crear que teníem activa de nens, i, en general, ens alleuja el pes de la suposada realitat, alimentada per l'ego, la ment racional i per la creença de tenir un “jo” històric o biogràfic. 

Compte! No som víctimes de ningú, ni tan sols del sistema que s'entesta a mantenir-nos en una baixa vibració. De fet és el nostre aliat. Ens ajuda en aquest gran joc, al qual vam venir molt conscients. Escollim encarnar a la Terra i posar-nos a prova, per veure si érem capaços de recordar qui som enmig de tota aquesta densitat. Sabíem perfectament al que veníem. Però un cop aquí ens oblidem (això és part del joc) i correm el risc de ni tan sols intentar recordar, i quedar-nos atrapats. I així, reencarnar i reencarnar una vegada i una altra 🤣. Això tampoc no és greu, si pensem que som eterns ,😉, però...ja que hi vam venir, perquè no honrar la intenció del nostre ésser de recordar?  

La Natura ens ajuda molt a reconnectar i, si l' observes, veuràs que està en goig constant 💓 

Per tant, què podria ser millor que un curs de Clown a la natura? 😉

Comentarios

Entradas populares de este blog

Porque....quién estaría lo bastante loco como para hacer un curso de Clown?

Hay orden en el caos? Is there order in chaos? Hi ha ordre al caos?