Hay orden en el caos? Is there order in chaos? Hi ha ordre al caos?

 

 

Hola querido buscador de la verdad, cómo estás? 

 

Yo ando éstos días observando el aparente caos en el mundo...y observando mi reacción y estado interno 🤔...bueno, lo de observar es muy normal en mí 😉...

 

Digo "aparente" porque sé que éste "caos" no es nuevo, ni estamos peor que antes, sólo es que ahora se está haciendo más visible, y nos lo están mostrando, pero no voy a entrar en el porqué ni el para qué de ésto 😉...

 

Pero sí quiero hablar de "nosotros". Del humano de a pie, que vé amenazada su forma de vida, y que no sabe qué va a pasar, ni cómo éso va a afectarle directamente....

 

Puede que nuestra forma de vida actual tenga los días contados por ser insostenible?

 

Hay algo dentro nuestro que sabe que como colectivo algo se "torció" hace tiempo, que la dirección en la que vamos no puede llevarnos a buen puerto. Sabemos que nuestro trato a la naturaleza deja mucho que desear, y que éso pone en peligro nuestra supervivencia. Sabemos que los que nos gobiernan son corruptos hasta un punto que no queremos admitir. También vemos, aunque no queramos reconocerlo, que como sociedad hemos perdido muchos valores, y que nos estamos deshumanizando a una velocidad vertiginosa. Vemos cómo el uso desmedido de la tecnología tiene graves consecuencias para nuestra calidad de vida, y sobretodo en los más jóvenes. Sabemos que la salud mental ha empeorado mucho en los últimos años.

 

Pero, a pesar de saber todo esto, nos aferramos a nuestro estilo de vida porque es lo que tenemos y conocemos, y porque nos ofrece "comodidades" que no queremos soltar, ni pensar qué precio estamos pagando por ellas. 

 

También sabemos que, para construir algo nuevo, hay que destruir, o soltar, lo antiguo. Y quedarnos, por un tiempo indefinido, aparentemente sin nada, en la incertidumbre. A veces lo único que  sabemos, en ése momento, es lo que ya no queremos. Ni tan sólo podemos imaginar qué es lo que podríamos construir o desear, ni qué sería mejor que lo anterior.

 

Y es en ése preciso instante en el que, si lo permitimos, puede suceder la magia. Pero la magia necesita un espacio, que sólo surge si nos atrevemos a soltar lo "conocido". Nuestra mente de supervivencia siempre encuentra cosas deseables en lo "conocido", por muy perjudicial que sea para nosotros. Para ella, cualquier cosa es mejor que lo desconocido. Pero la Vida es inmensamente generosa con nosotros, y cuanto mayor sea nuestra cabezonería, mayor será su demostración de que nos conviene adentrarnos en lo nuevo.

 

Tal vez haya llegado ése momento para la humanidad. En el fondo lo sabemos. Tal vez sea mañana, o el año que viene, tal vez sea un cambio abrupto o uno paulatino, pero sabemos que es necesario.

 

Y nos surge la pregunta: estoy preparado? 

 

Y yo te pregunto: tienes miedo al vacío? O te sientes seguro en él? 

 

Para mi el vacío no existe, porque está lleno de mi, y de la Vida misma. Pero sé que mucha gente le teme. 

 

Para mi, ése "vacío" tiene un potencial creador increíble 💓. Y me encantaría que muchas más personas conocieran ésa sensación maravillosa y pudieran ( aquí viene una gran palabra 😉... ) CONFIAR más en la Vida, y en su propio sentir. 

 

Hay algo que cada uno de nosotros hace muy bien de forma natural, o que tuvimos que aprender con consciencia, y que inspira a los demás. 

 

Confiar en la sabiduría y en el Amor de la Vida es una de las cosas que, parece ser, yo transmito a los demás, o éso me dicen 😉...

 

Seguiría escribiendo, pero creo que por hoy es suficiente, te agradezco mucho que llegaras hasta aquí!!!!

 

Seguiré compartiendo mis sentires contigo si me lo permites, y mientrastanto te deseo que, en éste momento actual, encuentres mucha certeza dentro de ti💓

 

Pronto os hablaré de mis nuevos cursos.

 

Por un vacío repleto de creatividad,

 

Clara Cenoz

Escola de Clown Internacional 

Befriending your Joy 😀

 

 

Hi dear truth seeker, how are you?

 

These days I am observing the apparent chaos in the world...and observing my reaction and internal state 🤔...well, observing is very normal for me 😉...

 

I say "apparent" because I know that this "chaos" is not new, nor are we worse than before, it's just that now it's becoming more visible, and it’s being shown to us, but I'm not going to get into the why of this 😉...

 

But I do want to talk about "us". Of the ordinary human, whose way of life is threatened, and who does not know what is going to happen, nor how it is going to affect them directly....

 

Can our current way of life have its days numbered because of being unsustainable?

 

There is something inside us that knows that as a collective something has been "twisted" for some time, that the direction in which we are going cannot take us to a safe harbour. We know that our treatment of nature leaves much to be desired, and that it endangers our survival. We know that those who govern us are corrupt to a point that we do not want to admit. We also see, although we don't want to admit it, that as a society we have lost many values, and that we are dehumanizing ourselves at breakneck speed. We see how the excessive use of technology has serious consequences for our quality of life, and especially for the youngest. We know that mental health has got a lot worse in recent years.

 

But, despite knowing all this, we cling to our lifestyle because it is what we have and know, and because it offers us "comforts" that we do not want to let go of, nor think about what price we are paying for them.

 

We also know that, to build something new, you have to destroy, or let go of, the old. And to remain in uncertainty for an indefinite time, apparently without anything. Sometimes the only thing we know at that moment, is what we no longer want. We can't even imagine what we could build or wish for, nor what would be better than what we had previously.

 

And it is at that precise moment that, if we allow it, magic can happen. But magic needs a space, which only arises if we dare to let go of the "known". Our survival mind always finds desirable things in the "known", however harmful it may be for us. For that part of us, anything is better than the unknown. But life is immensely generous with us, and the greater our stubbornness, the greater will be demonstrated that it is convenient for us to enter the new.

 

Maybe that moment has come for humanity. Deep down we know. Maybe it will be tomorrow, or next year, maybe it will be an abrupt change or a gradual one, but we know that it is necessary.

 

And the question arises: am I prepared?

 

And I ask you: are you afraid of the void? Or do you feel safe in it?

 

For me the void does not exist, because it is full of me, and of Life itself. But I know that many people fear it.

 

For me, that "void" has incredible creative potential 💓. And I would love it if many more people knew that wonderful feeling and could (here comes a great word 😉... ) TRUST more in Life, and in their own feelings.

 

There is something that each one of us does very well naturally, or that we had to consciously learn, and that inspires others.

 

Trusting in wisdom and the Love of Life is one of the things that, it seems, I pass on to others, or so they tell me 😉...

 

I would keep writing, but I think that's enough for today, thank you for making it this far!!!!

 

I will continue to share my feelings with you if you allow me, and meanwhile I wish you that, at this current moment, you find much certainty within yourself💓

 

Soon I will let you know about my new courses 🤗

 

For a void full of creativity,

 

Clara Cenoz

Escola de Clown Internacional

Befriending your Joy 💓

 

 

 

Hola, estimat cercador de la veritat, com estàs?

 

​Jo aquests dies estic observant l'aparent caos al món... i observant la meva reacció i el meu estat intern 🤔... bé, això d'observar és molt normal en mi 😉...

 

​Dic "aparent" perquè sé que aquest "caos" no és nou, ni estem pitjor que abans, només és que ara s'està fent més visible, i ens ho estan mostrant, però no entraré en el perquè ni en el per a què d'això 😉...

 

​Però sí que vull parlar de "nosaltres". De l'humà del carrer, que veu amenaçada la seva forma de vida, i que no sap què passarà, ni com això l'afectarà directament....

 

​Pot ser que la nostra forma de vida actual tingui els dies comptats per ser insostenible? 

 

Hi ha alguna cosa dins nostre que sap que, com a col·lectiu, alguna cosa es va "tòrcer" fa temps, que la direcció en la qual anem no ens pot portar a bon port. Sabem que el nostre tracte a la natura deixa molt a desitjar, i que això posa en perill la nostra supervivència. Sabem que els qui ens governen són corruptes fins a un punt que no volem admetre. També veiem, encara que no ho vulguem reconèixer, que com a societat hem perdut molts valors, i que ens estem deshumanitzant a una velocitat vertiginosa. Veiem com l'ús desmesurat de la tecnologia té greus conseqüències per a la nostra qualitat de vida, i sobretot en els més joves. Sabem que la salut mental ha empitjorat molt en els últims anys.

 

​Però, malgrat saber tot això, ens aferrem al nostre estil de vida perquè és el que tenim i coneixem, i perquè ens ofereix "comoditats" que no volem deixar anar, ni pensar quin preu estem pagant per elles.

 

​També sabem que, per construir alguna cosa nova, cal destruir, o deixar anar, el que és antic. I quedar-nos, per un temps indefinit, aparentment sense res, en la incertesa. A vegades l'única cosa que sabem, en aquest moment, és el que ja no volem. Ni tan sols podem imaginar què és el que podríem construir o desitjar, ni què seria millor que l'anterior.

 

​I és en aquest precís instant en què, si ho permetem, pot succeir la màgia. Però la màgia necessita un espai, que només sorgeix si ens atrevim a deixar anar el que és "conegut". La nostra ment de supervivència sempre troba coses desitjables en allò "conegut", per molt perjudicial que sigui per a nosaltres. Per a ella, qualsevol cosa és millor que el que és desconegut. Però la Vida és immensament generosa amb nosaltres, i com més gran sigui la nostra tossuderia, més gran serà la seva demostració que ens convé endinsar-nos en el que és nou.

 

​Potser ha arribat aquest moment per a la humanitat. En el fons ho sabem. Potser serà demà, o l'any que ve, potser serà un canvi abrupte o un de paulatí, però sabem que és necessari.

 

​I ens sorgeix la pregunta: estic preparat?

 

​I jo et pregunto: tens por al buit? O t'hi sents segur?

 

​Per a mi el buit no existeix, perquè està ple de mi, i de la Vida mateixa. Però sé que molta gent el tem.

 

​Per a mi, aquest "buit" té un potencial creador increïble 💓. I m'encantaria que moltes més persones coneguessin aquesta sensació meravellosa i poguessin (aquí ve una gran paraula 😉... ) CONFIAR més en la Vida, i en el seu propi sentir.

 

​Hi ha alguna cosa que cadascun de nosaltres fa molt bé de forma natural, o que vam haver d'aprendre amb consciència, i que inspira els altres.

 

​Confiar en la saviesa i en l'Amor de la Vida és una de les coses que, sembla ser, jo transmeto als altres, o això em diuen 😉...

 

​Seguiria escrivint, però crec que per avui ja n'hi ha prou, t'agraeixo molt que hagis arribat fins aquí!!!!

 

​Seguiré compartint els meus sentirs amb tu si m'ho permets, i mentrestant et desitjo que, en aquest moment actual, trobis molta certesa dins teu 💓

 

​Aviat us parlaré dels meus nous cursos 🤗

 

​Per un buit replet de creativitat,

 

Clara Cenoz

Escola de Clown Internacional

Befriending your Joy 💓